Breu història sobre el COL·LECTIU D'ANIMACIÓ de Barcelona.


© foto Jordi Bover


© foto Jordi Bover

La Companyia de Teatre d'Animació "Col·lectiu d'Animació" de Barcelona es va formar de resultes d'una escissió del Grupo-Taller de Marionetas.

En Carles Cañellas, que s'havia incorporat plenament al Grupo-Taller de Marionetas en acabar el seu servei militar, el juny de 1977, -després però d’haver-hi mantingut una llarga etapa de contactes i col·laboracions que havia començat l'estiu de 1976-, i en Jordi Bertran, que s'hi havia integrat a inicis de 1978, provinent de formacions musicals (cantant, guitarrista i mandolinista), es van proposar, a mitjan de 1978, fer créixer qualitativament i professionalment el Grupo-Taller i per això, davant la impossibilitat de fer-ho exclusivament amb el personal que en aquells moments formava part del Grupo-Taller de Marionetas, convocaren a companys i coneguts relacionats amb la música, el teatre actoral i els titelles per entrar a la formació.

La recerca de nous elements va anar així: en Jordi Bertran, a través d'un amic seu, coneixia en Josep Ventura el qual treballava a la joieria i rellotgeria de la família Ventura de L’Hospitalet de Llobregat, també feia de músic amb el grup de rock "2000 sound", havia estudiat disseny i joiería a l'Escola Massana i havia fet, de manera autodidacta, algun titella de fil plàsticament molt interessant. Aquest els va conduir fins el seu germà David i en David Salvador, estudiants de joieria de la Massana, els quals, també autodidactes i sense haver fet mai cap representació pública, havien construït una col·lecció de titelles molt suggeridors perquè sortien, conceptualment parlant, de tot el que s'havia fet fins llavors a Catalunya. També s'hi van voler sumar, sense tenir cap experiència escènica, l’estudiant Gemma Beltran (que esdevindria alumne i després professora de l'Institut del Teatre de Barcelona) i Yolanda Fontanillas, dependenta d'una botiga de robes, les quals un temps abans havien assistit a un curset sobre teatre de titelles impartit per en Pepe Otal i Carles Cañellas al local del Grupo-Taller i que havien seguit en contacte amb aquests. I finalment en Llàtzer Torrente -company i amic de Carles Cañellas de l'època del T.I.Z.- i exalumne de l’escola de teatre a l'Orfeó de Sants, que tot just havia acabat el servei militar i necessitava una “desintoxicació” que se li va proporcionar incorporant-lo al Grupo-Taller, tot aprofitant els seus coneixements com a actor.

Aquest col·lectiu de gent va començar a treballar dins del Grupo-Taller per fer una segona companyia més professionalitzada i amb objectius artístics més ambiciosos, seguint el concepte del teatre d’animació defensat per en Carles Cañellas: "Titella és tot aquell objecte susceptible de ser emprat amb intenció dramàtica".

Tot aquest procés s'havia parlat i debatut abastament a l'intern del Grupo-Taller i comptava amb el ple suport de Pepe Otal, líder del grup. Però, a l'hora de la veritat, així que es va començar a treballar en la construcció de nous titelles i històries, i per motius ben diversos, a alguns altres membres del Grupo-Taller no els va agradar la idea i finalment tampoc a Pepe Otal, que veia com la situació se li escapava de control, i la seva praxi i filosofia de vida en aquell moment, corrien el risc d'un canvi no desitjat (només anar a actuar en cas que no quedin ni més remei ni més diners). Això va portar a la separació pacífica i definitiva, constituint-se immediatament, a l'agost de 1978, el Col·lectiu d'Animació de Barcelona (nom que prové de l'idea de teatre d’animació abans esmentada i de la voluntat de recollir i aprofitar col·lectivament totes les possibilitats i recursos de cada un dels components, tal com s’afirma en el text contingut al seu únic cartell promocional: “COL·LECTIU D’ANIMACIÓ de Barcelona” -companyia de teatre d’animació- gegants, cap-grossos, xanques, màscares, mim, malabars, marionetes, titelles de guant, de tija, ombres, música i altres tècniques-.

La primera seu, en marxar del local del Grupo-Taller a la Barceloneta fou a Ciutat Vella, al tercer pis del número vint del carrer de la Riereta de Barcelona, en un local que David Ventura i David Salvador tenien llogat per a les seves activitats d'orfebreria i plàstica.

Els primers espectacles del Col·lectiu, amb aquesta formació bàsica, més alguna incorporació temporal, sota l'espontània direcció escènica de Carles Cañellas i direcció musical de Jordi Bertran, però amb la participació activa i decisiva de tots els components en cada una de les fases creatives, foren: Contes de la Terra (1978) -un al·legat ecologista, pacifista i antimilitarista- (teatre de marionetes i actors per a escenaris a l'interior o carrer), Cercaviles (1978) (accions teatrals i musicals itinerant amb gegant, màscares, cap-grossos i xanques).

En aquest període s'incorporen al Col·lectiu en Tomàs Vila (músic i actor que després faria parella artística amb Rogelio Rivel), Luis Chacón (músic i pantomim), als quals en Llàtzer coneix a l’escola de pantomima del l’Institut del Teatre i amb els que més endavant formarà el grup de mim “Planipèdia”, Eugeni Gil (músic) (després acompanyant d'Ovidi Montllor) i Núria Gavin (actriu per als espectacles itinerants). Allà van fer els espectacles: Tarragona (1979) (teatre de marionetes i actors per a cafè teatre) fet expressament i per únic cop per al local underground "La Geganta" de Tarragona, Ball de coixins (1979) (accions teatrals de marionetes, titelles, màscares, cap-grossos, mims, actors i música de ball en múltiples espais simultanis), fet també expressament i per únic cop per a la Tamborinada’79 del Poble Espanyol de Barcelona pel Circuit La Roda d'Espectacles, amb la participació extraordinària de prop d'una vintena d'actors i músics.

A mitjan 1979 en Jordi Bertran abandonà el Col·lectiu per formar el seu propi grup: Els Farsants, amb gent d'altres provinences (Laura Rispa, Toni Barberán, Toni Zafra, Teia Moner, etc.). La direcció musical fou assumida llavors per Josep Ventura. En aquesta nova època s'adaptaren i estrenaren els espectacles: Món de bavastells (1979) (teatre de marionetes, màscares i actors per a escenaris a l'aire lliure), Circ (1979) (accions teatrals, circencs i musicals itinerant amb màscares, titelles, cap-grossos i bestiari) que havia arribat a incloure músics de la que després serà “La Vella Dixieland” o "La Fura dels Baus" i artistes com Oriol Boixader (músic), Manel Trias (música i malabars), Ramon Madaula (monocicle), l'adaptació per a teatres de Món de bavastells-2- (1979), Carnestoltes (1980) (accions teatrals, coreogràfiques i musicals itinerant amb màscares), L'estudiant de medicina (1980) (teatre de titelles i música per a castellet) i el darrer Fira de bavastells (1980) -tercera revisió de Món de bavastells-. Per a aquest espectacle s'incorporà com a manipuladora Núria Mestres (després alumne de H.V.Tozer i fundadora de Zoòtrop), en substitució de Yolanda Fontanillas que abandonà el grup poc abans de la participació del Col·lectiu al Festival Grec 1980.

El Col·lectiu d'Animació es va començar a dissoldre al cap de dos anys i mig de la seva creació, és a dir, a partir de desembre de 1980, quan Carles Cañellas marxa per participar en la creació del Circ-Cric, a petició d'en Jaume Mateu "Tortell Poltrona". I culmina el març de 1981, en què Josep Ventura s'incorpora també al circ com a músic. Aquest, al igual que Llàtzer Torrente, que també entrà al Circ-Cric però com a acròbata, treballaran amb en Carles Cañellas a la pista del Cric, amb algunes de les marionetes fetes al Col·lectiu d'Animació, amb un resultat extraordinari. (veure fotos)

CONTACTE ROCAMORA - URL web: www.rocamorateatre.com