Breu història sobre el COL·LECTIU D'ANIMACIÓ de Barcelona.
©
foto Jordi Bover
El Col·lectiu d'Animació es va formar de resultes d'una escissió del Grupo-Taller de Marionetas.
En Carles Cañellas, que s'havia incorporat plenament al Grupo-Taller de Marionetas en acabar el seu servei militar, el juny de 1977, després però d’haver-hi mantingut una llarga etapa de contactes i col·laboracions que havia començat l'estiu de 1976 i en Jordi Bertran, que s'hi havia integrat a inicis de 1978, provinent de formacions musicals (cantant, guitarrista i mandolinista), es van proposar, a mitjan de 1978, fer créixer qualitativament i professionalment el Grupo-Taller i per això, davant la impossibilitat de fer-ho exclusivament amb el personal que en aquells moments formava part del Grupo-Taller de Marionetas, convocaren a companys i coneguts relacionats amb la música, el teatre actoral i els titelles per entrar a la formació.
La recerca de nous elements va anar així: en Jordi Bertran coneixia, a través d'un amic seu, en Josep Ventura el qual treballava a la joieria i rellotgeria de la família Ventura de L’Hospitalet de Llobregat, també feia de músic amb el grup de rock "2000 sound", havia estudiat disseny i joiería a l'Escola Massana i havia fet, de manera autodidacta, algun titella de fil plàsticament molt interessant. Aquest els va conduir fins el seu germà David i en David Salvador, estudiants de joieria de la Massana, els quals, també autodidactes i sense haver fet mai cap representació pública, havien construït una col·lecció de titelles molt suggeridors perquè sortien, conceptualment parlant, de tot el que s'havia fet fins llavors a Catalunya. També s'hi van voler sumar, sense tenir cap experiència escènica, l’estudiant Gemma Beltran (que esdevindria alumne i després professora de l'Institut del Teatre de Barcelona) i Yolanda Fontanillas, dependenta d'una botiga de robes, les quals un temps abans havien assistit a un curset sobre teatre de titelles impartit per en Pepe Otal i Carles Cañellas al local del Grupo-Taller i que havien seguit en contacte amb aquests. I finalment en Llàtzer Torrente -company i amic de Carles Cañellas de l'època del T.I.Z.- i exalumne de l’escola de teatre a l'Orfeó de Sants, que tot just havia acabat el servei militar i necessitava una “desintoxicació” que se li va proporcionar incorporant-lo al Grupo-Taller, tot aprofitant els seus coneixements com a actor.
Aquest col·lectiu de gent va començar a treballar dins del Grupo-Taller per fer una segona companyia més professionalitzada i amb objectius artístics més ambiciosos, seguint el concepte del teatre d’animació defensat per en Carles Cañellas: "Titella és tot aquell objecte susceptible de ser emprat amb intenció dramàtica".
Tot aquest procés s'havia parlat i debatut abastament a l'intern del Grupo-Taller i comptava amb el ple suport de Pepe Otal, líder del grup. Però, a l'hora de la veritat, així que es va començar a treballar en la construcció de nous titelles i històries, i per motius ben diversos, a alguns altres membres del Grupo-Taller no els va agradar la idea i finalment tampoc a Pepe Otal, que veia com la situació se li escapava de control, i la seva praxi i filosofia de vida en aquell moment, corrien el risc d'un canvi no desitjat (només anar a actuar en cas que no quedin ni més remei ni més diners). Això va portar a la separació pacífica i definitiva, constituint-se immediatament, a l'agost de 1978, el Col·lectiu d'Animació de Barcelona (nom que prové de l'idea de teatre d’animació abans esmentada i de la voluntat de recollir i aprofitar col·lectivament totes les possibilitats i recursos de cada un dels components, tal com s’afirma en el text contingut al seu únic cartell promocional: “COL·LECTIU D’ANIMACIÓ de Barcelona” -companyia de teatre d’animació- gegants, cap-grossos, xanques, màscares, mim, malabars, marionetes, titelles de guant, de tija, ombres, música i altres tècniques-.
La primera seu, en marxar del local del Grupo-Taller a la Barceloneta fou a Ciutat Vella, al tercer pis del número vint del carrer de la Riereta de Barcelona, en un local que David Ventura i David Salvador tenien llogat per a les seves activitats d'orfebreria i plàstica.
Els primers espectacles del Col·lectiu, amb aquesta formació bàsica, més alguna incorporació temporal, sota l'espontània direcció escènica de Carles Cañellas i direcció musical de Jordi Bertran, però amb la participació activa i decisiva de tots els components en cada una de les fases creatives, foren: Contes de la Terra (1978) -un al·legat ecologista, pacifista i antimilitarista- (teatre de marionetes i actors per a escenaris a l'interior o carrer), Cercaviles (1978) (accions teatrals i musicals itinerant amb gegant, màscares, cap-grossos i xanques).
El novembre
de 1978 el Col·lectiu es transferí al barri de Gràcia
(veure
fotos),
al vell taller de manyà del pare d'en Carles que havia mort un mes
i mig abans (local que després donarà aixopluc a artistes com
Pep Molins, Gerardo Esteve, Saltimbanquis del Dr. Soler, Vitore i Nani, Tortell
Poltrona, Los Álvarez, Boni i Caroli, La Fira Fantàstica, etc.
on es construïren totes les estructures i grades de la primera carpa
del Circ-Cric dissenyada per en Carles Cañellas i construïda per
ell mateix, amb l'inestimable ajuda de Cristóbal Fernández i
Santi Cabús
(veure fotos) i que fou local mític de
trobades nocturnes d’artistes de tota mena com Arnau Vilardebó,
Francesc Orella, Gabi Renom, Pep Molins, o el poeta Enric Casasses, entre
molts altres).
En aquest període s'incorporen al Col·lectiu en Tomàs
Vila (músic i actor que després faria parella artística
amb Rogelio Rivel), José Manuel Menéndez-Chacón (músic
i pantomim), als quals en Llàtzer coneix a l’escola de pantomima
del l’Institut del Teatre i amb els que més endavant formarà
el grup de mim “Planipèdia”, Eugeni Gil (músic)
(després acompanyant d'Ovidi Montllor) i Núria Gavin (actriu
per als espectacles itinerants). Allà van fer els espectacles: Tarragona
(1979) (teatre de marionetes i actors per a cafè teatre) fet expressament
i per únic cop per al local underground "La Geganta" de Tarragona,
Ball
de coixins (1979) (accions teatrals de marionetes, titelles,
màscares, cap-grossos, mims, actors i música de ball en múltiples
espais simultanis), fet també expressament i per únic cop per
a la Tamborinada’79 del Poble Espanyol de Barcelona pel Circuit La Roda
d'Espectacles, amb la participació extraordinària de prop d'una
vintena d'actors i músics.
A mitjan 1979 en Jordi Bertran abandonà el Col·lectiu per formar
el seu propi grup: Els Farsants, amb gent d'altres provinences (Laura Rispa,
Toni Barberán, Toni Zafra, Teia Moner, etc.). La direcció musical
fou assumida llavors per Josep Ventura. En aquesta nova època s'estrenaren
els espectacles: Món
de bavastells (1979) (teatre de marionetes, màscares
i actors per a escenaris a l'aire lliure), Circ
(1979) (accions teatrals, circencs i musicals itinerant amb màscares,
titelles, cap-grossos i bestiari) que havia arribat a incloure músics
de la que després serà “La Vella Dixieland” o "La
Fura dels Baus" i artistes com Oriol Boixader (músic), Manel Trias
(música i malabars), Ramon Madaula (monocicle), l'adaptació
per a teatres de Món
de bavastells-2-
(1979), Carnestoltes
(1980) (accions teatrals, coreogràfiques i musicals itinerant amb màscares),
L'estudiant de medicina (1980) (teatre de titelles
i música per a castellet) i el darrer Fira
de bavastells (1980) -tercera revisió de Món
de bavastells-. Per a aquest espectacle s'incorporà com a manipuladora
Núria Mestres (després alumne de H.V.Tozer i fundadora de Zoòtrop),
en substitució de Yolanda Fontanillas que abandonà el grup poc
abans de la participació del Col·lectiu al Festival Grec 1980.
El Col·lectiu d'Animació es va començar a dissoldre al cap de dos anys i mig de la seva creació, és a dir, a partir de desembre de 1980, quan Carles Cañellas marxa per participar en la creació del Circ-Cric, a petició d'en Jaume Mateu "Tortell Poltrona". I culmina el març de 1981, en què Josep Ventura s'incorpora també al circ com a músic. Aquest, al igual que Llàtzer Torrente, que també entrà al Circ-Cric però com a acròbata, treballaran amb en Carles Cañellas a la pista del Cric, amb algunes de les marionetes fetes al Col·lectiu d'Animació, amb un resultat extraordinari. (veure fotos)
CONTACTE ROCAMORA - URL web: www.rocamorateatre.com