OLIU,
EL PETIT LLENYATAIRE

LA CRÍTICA HA ESCRIT :

Fotos de Jesús M. Atienza. PUTXINEL·LI. 18/04/2012

‘Oliu, el petit llenyataire’

Tot i que hi ha una part de l’espectacle en què el conte s’explica amb ombres, Oliu, el petit llenyataire és bàsicament una obra de titelles del tipus “pupo”: amb una tija vertical que aguanta el ninot pel cap i dos fils per moure’n els braços. Pensat per a representar en sales de teatre, posa en escena un entaulat d’estètica molt austera, amb una pantalla baixeta al fons on s’hi projecten les ombres i que té entrades als dos extrems.
Sobre aquest sobreescenari, l’Oliu escolta el conte que li explica el seu pare abans d’anar a dormir, que, tal com diu “Cañellas” al començament, “és una història dintre d’un conte, i un conte dintre d’una història”. El relat del pare conté tot d’elements simbòlics tradicionals: la caseta del bosc, tres germans, el foc…, i va a parar, efectivament, en una recreació del mateix fet de narrar.
Rocamora Teatre té gust per la narració. Es nota en el ritme tranquil amb què Carles Cañellas i Susanna Rodríguez cuinen Oliu, el petit llenyataire. Malgrat que hi hagi alguna repetició —tot i que això és una aposta dramatúrgica amb la qual no ens ficarem—, el conte avança a la velocitat que demana l’estreta relació que s’estableix entre qui explica i qui escolta, flueix creant un lligam íntim i aconsegueix que el públic s’endugui a casa una senzilla —aparentment— sensació de benestar. Tot un aprenentatge.
En aquest procés, Rocamora no només cuida el ritme, el tracte dels elements narratius tradicionals i l’ús de la màgia, relacionada amb una visió viva del bosc i la natura, sinó també el llenguatge. Des dels noms dels “germans” de l’Oliu, Boix i Saüc, fins a l’explicació del mot “desmanegar”, al llarg de tota l’obra hi ha la voluntat expressa d’utilitzar i fer viure en l’espectador infantil una llengua rica de matisos, en justa correspondència amb l’univers que crea. Tot plegat agombola el públic, li aporta una experiència que potser sembla que sigui més pròpia d’altres temps però que, des d’aquí, juntament amb Rocamora Teatre, reivindiquem.

Cesc Martínez. PUTXINEL·LI. 18/04/2012