IDENTITATS

Teatre Dansa amb Marionetes.
Espectacle de mitjà format per a un actor, un titella de fil i sis màscares. Sense paraules.
Per a joves (+12) i adults. Interior.

L’essència més pura de la Marioneta, ens endinsa en una recerca dramàtica emocionant i sorprenent de la seva pròpia existència, on aquesta evoluciona sota diverses coreografies contemporànies, amb música electrònica, ambients de llum i video-backgrounds.


Guardó a la Millor Obra Dramàtica del 2nd Nanchong (Xina) International Puppet Art Week Festival 2017 (llegir-ne més sobre el Guardó...)

ESTRENA: 27 AGOST 2016


Sinopsi

La marioneta metafísica. Una marioneta nua, sense rostre, neix i mor en escena. En el decurs de la seva efímera existència, adoptarà diferents màscares "larvàries", cadascuna de les quals li marcaran la manera de ser i fer, assumint així les identitats que li vénen prefigurades per aquestes.

Obrir el camp de la marioneta a la recerca contemporània i al públic jove.
Tot commemorant els quaranta anys de professió, el marionetista Carles Cañellas proposa un treball per a joves i adults, on combina la puresa del Titella de Fil, amb la manipulació més acurada possible i una exploració de les enormes capacitats dramàtiques del ninot, que es mou també sota diverses coreografies contemporànies, amb música electrònica i retroprojeccions de video-art, fetes a mida.

IDENTITATS no només és una metàfora teatral de l'actor enfront els rols que ha de representar durant la seva carrera, sinó també de la vida mateixa.

El titella de fil com a absolut protagonista d'una obra innovadora, amb un elevat grau de complexitat tècnica, en la manipulació d'una marioneta de 90 cm d'alçada i 27 fils, que mou en Carles Cañellas i que interpreta successivament els diversos personatges que li marquen les màscares que endossa. Accions dramàtiques que s'intercalen amb moments de dansa contemporània, amb coreografies creades per l'ex ballarina i titellaire Susanna Rodríguez, en les quals la marioneta es mou al ritme de músiques electròniques, composades i interpretades per InnoDB. Tot, acompanyat de retroprojeccions de vídeo-art –video backgrounds-, que en reforcen la seva expressivitat, obra de Giacomo Verde i amb un acurat disseny de llums, suggeridor i pictòric, creador d'espais i ambients emocionals, posat en pràctica per en Quico Gutiérrez.

És intenció de la proposta mostrar a un públic habitualment allunyat de la marioneta, un camp que no per desconegut és menys interessant i que projectant-se al futur, arrela directament en les teories dels experimentadors teatrals de les primeries del segle XX, que decideixen, en els seus projectes o somnis o utopies de renovació teatral, precisament recórrer a un objecte obsolet com és la marioneta. En particular l'anglès Edward Gordon Craig (1872−1966) i, posteriorment, el polonès Tadeusz Kantor (1915-1990). Però també podríem citar el rus Vsévolod Emílievitx Meierhold (1874-1940); o els alemanys George Grosz (1893-1959), que prepara espectacles satírics amb marionetes, i Oskar Schlemmer (1888-1943) de l'escola de la Bauhaus; o el suís Adolphe Appia (1862-1928), que col·labora amb el marionetista Otto Morach (1887–1973); o el francès Gaston Baty (1885–1952), que teoritza la superioritat de la marioneta sobre l'actor de carn i ossos… i podríem encara seguir citant-ne d'altres. El fet és que titelles i marionetes reuneixen algunes importants característiques que, sobretot a principis del segle passat, eren molt apreciades en els ambients teatrals que perseguien objectius de renovació o de subversió: "el sabor de l'Orient i la màxima disponibilitat a la inventiva, el divertiment satíric i el gust pel grotesc, la rudesa d’allò popular i primitiu i el plaer d'experimentar els materials més insòlits, la improvisació i el màxim rigor". Un exemple d’això el tenim a Catalunya amb els artistes i intel·lectuals que de 1897 a 1903, es reunien al cafè dels Quatre Gats de Barcelona, els quals es van interessar i molt pel Teatre de Putxinel·lis i en van escriure textos i hi van col·laborar fent escenografies, o component música per a obres de teatre de titelles.
Alguns dels autors esmentats es refereixen a l’assaig, preciós i precursor, que el dramaturg alemany Heinrich von Kleist (1777-1811) va publicar el 1810, “Über das Marionettentheater” (“Sobre el Teatre de Marionetes”), adreçant-se als artistes de les Arts Escèniques, i especialment als ballarins, en la convicció que deurien ser aquests principalment, els que assistissin als espectacles de marionetes.

FITXA ARTÍSTICA

Autor, Direcció, Disseny i Construcció: Carles Cañellas
Coreografia i Vestuari: Susanna Rodríguez
Música Electrònica i Efectes: InnoDB
Il·luminació: Quico Gutiérrez
Video-Art: Giacomo Verde


VÍDEO PROMO

FRAGMENTS d'IDENTITATS Fragments de l'espectacle


VÍDEO DOCUMENTAL

LES IDENTITATS DE LA MARIONETA Documental sobre l'espectacle


LAS IDENTIDADES DE LA MARIONETA Documental sobre l'espectacle, amb subtítols en Castellà


THE IDENTITIES OF THE MARIONETTE Documental sobre l'espectacle, amb subtítols en Anglès


LE IDENTITÀ DELLA MARIONETTA Documental sobre l'espectacle, amb subtítols en Italià


DOSSIER

Dossier IDENTITATS Descarregar dossier de l'espectacle


DÍPTIC

Díptic IDENTITATS Descarregar díptic de l'espectacle


FITXA TÈCNICA

Fitxa tècnica IDENTITATS Descarregar Fitxa tècnica de l'espectacle


IMATGES*

IDENTITATSrocamorateatre.zip Descarregar ZIP Fotos

*Aquestes imatges es poden usar lliurement, sempre que sigui per a la promoció de Rocamora Teatre i les seves activitats, fent-ne esment. Qualsevol altre ús queda estrictament restringit i està sotmès a les lleis del copyright.

FESTIVALS

XIX FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRO DE TÍTERES, OBJETOS Y VISUAL. TEATRO ALHAMBRA.
GRANADA. ESPANYA

2nd INTERNATIONAL PUPPET ART WEEK FESTIVAL.
NANCHONG. XINA

II FEIRA DE TEATRO DE BONECOS E FORMAS ANIMADAS.
FAFE. PORTUGAL

FIOS. MUSEU DA MARIONETA.
LISBOA. PORTUGAL

X FESTIVALUL INTERNATIONAL DE TEATRU PENTRU PUBLICUL TANAR.
IASI. ROMANIA

XXI FESTIVAL L'ARLECCHINO ERRANTE.
PORDENONE. ITÀLIA

CRÍTICA

IDEAL de GRANADA. 2 de juny 2017. TEATRE / CRÍTICA. ANDRÉS MOLINARI

TANTS FILS COM MÚSCULS

Sens dubte el festival de titelles d'aquest any passarà a la història com un dels més compactes de qualitat i millor escollits en la seva varietat. Ja a la recta final del mateix, mirem cap enrere i recordem haver vist espectacles amb objectes, titelles de manubri, grans escenaris atapeïts de coses, escenaris gairebé buits. Sembla que el Teatro Alhambra tracta de rescabalar-nos amb ninots d'una temporada més aviat pobreta d'actors, sobretot en quantitat.

Des de Catalunya ens va arribar aquesta petita meravella consistent en un home sol amb el seu nino de fusta articulat. Una història perfecta que va de l’entranyable al sorprenent. Des del naixement del titella sortint a contraccions de la bossa vermella, gairebé un úter tissular, fins a la seva mort i sepultura en una bossa negra, fèretre amb aparença de jaç per a les despulles. Un exemple d'intel·ligència en transposar els caràcters clàssics a caretes intercanviables sobre un cap sense expressió ni tan sols rostre. Carles és un titellaire dels d'antany servit en una escenografia d’enguany. La seva tècnica barroca i arriscada s'incrusta amb cura i elegància en un escenari parapetat per unes contínues projeccions abstractes i una insistent música reiterativa sempre d'acord amb el caràcter o la "identitat" del personatge manipulat. Milers de fils connecten les seves mans amb el cos del titella. Gairebé tantes fines cordes com músculs cal moure a l'homenet de fusta de color blanc brut. Aquestes primíssimes cordes són cordons umbilicals, mai trencats, entre creador i creació, de manera que el manipulador es fa actor i gaudim amb el diàleg sense paraules entre els dos personatges en escena. Carles aconsegueix que el titella voli, gaudeixi, es cabregi donant-li cops de peu al seu déu, pateixi de tedi, s’arrossegui de submissió i fins i tot insinuï un ball flamenc. L'excés de fils de vegades fa que uns s’entapissin amb altres, però la correcció que fa el titellaire sense immutar-se apel·la a la necessitat que sempre tenim els éssers humans d'ajuda exterior, de l'ajuda d'aquesta mà amiga tan enyorada, per reconduir els nostres embolics. Feliç aquest titella que compta amb les mans i la intel·ligència d’en Carles per saber quina cara posar en cada instant, quina conjuntura moure en consonància i quin error corregir a temps amb un simple passar el fil per allí en comptes de per aquí.

FITXA
> Espectacle: Identitats
> Companyia: Rocamora Teatre
> Creació: Carles Cañellas
> Teatre: Alhambra, dia 27 de maig 2017

RECULL DE PREMSA


IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

IDENTITATS

Rocamora Teatre a la Xarxa

rocamora teatre on Facebook rocamora teatre on Twitter rocamora teatre on g+ rocamora teatre on YouTube rocamora teatre on Linkedin rocamora teatre on Pinterest

Compartiu aquest full

Amb el suport de: